orgull


es posa barret de copa 
per no ser baix,  
vesteix frac negre 
per no ser vulgar,
calça sabates de xarol 
per no ser apagat.

Té tanta feina  
a no-ser
que s'oblida 
de ser.
El Senyor Orgull.

Quan arriba a casa 
es treu el barret, 
el frac i les sabates.
Es guaita.

Nuet, 
es fica dins el llit
amb la seva companya
la Senyora Supèrbia.

En un racó oblidat 
un regal sense obrir 
amaga la màgia 
d'una paraula.

Disculpa.

Tampoc van saber dir:  
Gràcies!

La nit es torna fosca.







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El llac