Jocs petits dins el llit abans d'anar a dormir. Jocs grans al carrer les llargues tardes d'estiu. Jocs tranquils a la taula del menjador. Jocs improvisats al llarg passadís amb angle. Jocs divertits de lluita damunt els llits en paral·lel. Jocs de persecussió, de saltar o de pensar. Jocs de mirades, de paraules o de gestos. Jocs amb llapis i paper, amb daus o cartes. Sempre hi havia un joc. I al final un plor. Una baralla, una injustícia o una incomprensió. O un genoll pelat que l'aigua oxigenda curava amb la seva escuma blanca i unes gotes de mercromina protegia. No hi havia consol. Cap petó ni cap abraçada. "Això no és res." Només aquestes paraules.