Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2020

Aquí

Mira'm.  Estic aquí.  Tinc set  de paraules  que creixen  dins el somni  del demà.  Rega'm.   Vols? Mira'm. Estic aquí.  Tinc por dels desitjos que s'encoratgen dins l'úter de l'ahir.  Besa'm.  Vols?  Mira'm. Estic aquí.  Tinc fam de mirades que nodreixen llavors d'un avui.  Toca'm. Vols? Mira'm. Estic aquí. Tinc ànsia  de flors que arrelen enmig d'un jardí.  Cull-me!  Vols? Estic aquí. Mira'm. Vols?

orgull

es posa barret de copa  per no ser baix,   vesteix frac negre  per no ser vulgar, calça sabates de xarol  per no ser apagat. Té tanta feina   a no-ser que s'oblida  de ser. El Senyor Orgull. Quan arriba a casa  es treu el barret,  el frac i les sabates. Es guaita. Nuet,  es fica dins el llit amb la seva companya la Senyora Supèrbia. En un racó oblidat  un regal sense obrir  amaga la màgia  d'una paraula. Disculpa. Tampoc van saber dir:   Gràcies! La nit es torna fosca.

renovar

i després del silenci  neix la paraula  renovada

jo

Lluita esgotadora per arribar a ser.  Ser què?  Si res seré!   Aquesta serà la meva grandesa.  Arribar ser, sabent que no seré.

nuesa

I vaig parlar  fins a la nuesa més extrema, sense sentir amenaça. Només tenia ganes de despullar-me sense sentir vergonya de ser com sóc, de tenir el que tinc... Aquestes formes tan atrotinades!

fred

Estic enfadada, no confio, no crec. Amb aquests tres fils no puc teixir cap abric. I fa tan fred!

batecs

Batega petita poncella vermella. Mossega dòcil pètal humit. Mastega brau capoll rosat. Empassa pervers botó daurat. Batega tendre fruit gebrat.

ressentiment

Tinc un cuc petit, ferotge, que circula dins el cos. Se'm menja braços i cames i no em permet abraçar avançar. El miro de cara, serena, com respira el dol. I amb una carícia canvio la brillantor d'uns ulls que devoren vida mort.

por

Se m’ha acabat la por. Ara només m’espanta el que de mi pot sortir i els coàguls que embussen el camí.

avinguda Mistral amb Calàbria

Ahir vaig sortir a passejar amb la meva filla de dotze anys. Durant aquest confinament ha despuntat l'adolescent que no sé si ja és o aviat serà, però és un gust veure-la. Desprèn vida i, de vegades, quan sento que no sento, necessito tenir-la a prop per poder-la beure [no hi ha falta ortogràfica] i despertar la set que perdo... El cas és que un atzar no sé si gaire atzarós va fer que ahir ens trobéssim una amiga seva de l'escola. Quanta alegria! Les dues nenes es van emocionar molt però aquell gest natural i espontani que tantes vegades els he vist fer va ser contingut. Vaig veure el desig reprimit per una consciència que ha estat ben alliçonada. I jo vaig sentir la mala consciència. Les amigues van aturar l'acte per demanar-nos permís. «Ens podem abraçar?». Mal al cor. No vull que se'm demani permís per una abraçada! L’ànima emmalalteix tant com el cos! Existeix la mort en vida i és terrible! Però jo també vaig reprimir el meu «sí» natural i espontani, perq...

toca

humitejo el cos nu omplo els llavis de fluix regalimo esperma calent la llaga s’estova i crida toca’m!

nit

calla la llaga sagna la veu crema el dol supura esperma

paraules

Tinc un grapat de paraules noves de veritat. Si les guardo en secret, perdran el sentit. Si les escampo, perdran identitat.

fil

Viatjo dins un globus que agafo amb un fil prim cada dia més amunt cada dia més lluny... Mentre m'estira el més prosaic de la vida

món

Fa prou feines cinc minuts que el món ha deixat de ser terriblement dolent! Ara, només és el que sóc jo.

llibertat

Camino insegura guiada per la llibertat que permet fer de la incomoditat un afany de superació.

enyor

Plou la pell amarada d'enyor Enyor la pell amarada d'amor Amor d'enyor de pell amarada de Tu.

solitud

Quan el silenci és companyia i la foscor, un escalf sento la força de la solitud.